ARXIU / PREMSA

25 de maig de 2017


Anki Toner (Barcelona, ​​1964) és músic, comentarista, col·leccionista i estudiós de la part fosca de la relació entre música i propietat intel·lectual. 

Va ser el vocalista i la cara visible de  Superelvis des de 1986 fins a 1998. Amb aquest grup va editar mitja dotzena d'àlbums. El 1996 el seu CD "Happiness Is Stupid" va ser elegit "millor disc espanyol de l'any" per la revista Rockdelux. En aquest segle, Anki Toner ha estat la meitat de Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009 (al costat de Javier Piñango) i de The Ignotoner al 2011 (al costat d’Anton Ignorant). 

Des de 2005 treballa com File Under Toner, projecte amb el qual explora els límits de la raó en música. El treball més conegut de File Under Toner és "This Is The End, Beautiful Friend" (2008), que en el seu moment va ser censurat (despenjat d'Internet) per "problemes amb el contingut", encara que afortunadament torna a estar disponible.


Des de 1998 dirigeix ​​Hazard Records, segell discogràfic dedicat exclusivament a l'edició d'obres de domini públic.
Ha col·laborat amb formacions com Mil Dolores Pequeños, el desaparegut Oriol Perucho, Pascal Comelade, Destroy Mercedes, o els Claustrofobia. Per no parlar de les múltiples Bandes i Orquestres que ha promogut.


El 2015 va presentar el projecte, també en solitari, Anki Toner Reunion Tour amb el que va recuperar la seva faceta de cantant i harmonicista, i va fer un repàs teatralitzat a la seva carrera barrejant tots els projectes anteriors. Des de llavors segueix barrejant tots els seus projectes sense manies (i sense tanta teatralitat).
 
Més informació a http://www.ankitoner.com/

O podeu mirar uns vídeos a https://vimeo.com/208127384 o a
https://www.facebook.com/anki.toner/videos/10207985792500416/


27 d'abril de 2017

Segona sessió d'El Generador d'Ameba a La Cova d'Edicions Tremendes a La Volta de Sant Narcís, Girona, amb la visita d'r.m.s..


Artista tant prolífic com inadvertit és, a parer nostre, un dels artistes més interessants de l'escena catalana. Tècnic de so format i especialitzat en l'àmbit radiofònic, ha treballat tant en emissores comercials en l'àmbit estatal, com en petites emissores locals.


En actiu des de 2003, va ser co-fundador de 25HOMBRES.
Entre tots els programes en què ha estat involucrat, potser Ruido Azul (emès per Ràdio Pica entre 2004 i 2014) es el que millor defineix i sintetitza tant la seva estètica radiofònica com el seu bagatge. Responsable del mític programa Suburbio Azul, així com implicat directe en altres programes com 1HOMBREY1MUJER a la Radio del Círculo de Bellas Artes de Madrid o Los Des-Conciertos de 25HOMBRES (emès per Ràdio Contrabanda entre 2004 i 2010), espai on s'invitava a diferents creadors a presentar la seva proposta en directe a la ràdio.


Aquest artista que transcendeix el so per abastar qualsevol altre mitjà d'expressió (collagge, pintura, escultura, ready-made, mail art, vídeo...), ha passejat en la seva dilatada trajectòria per gairebé totes les carreteres de l'art sonor, transformant el paisatge al seu pas i dotant-lo d'un aspecte ben particular i fàcilment reconeixible com el seu propi.


Des del 2010 viu a Menorca i manté una ràdio on-line (www.popularinspirationalradio.com).
Escèptic per naturalesa i convençut que com més s'avança, més llarga es fa la distància.

Fetitxisme acústic, falsos protocols i ironia. Així podríem definir la proposta que ens va presentar r.m.s. a El Generador.
Elements domèstics tractats com objectes cerimonials i documents sonors de dubtosa procedència. I podem afegir el detall de què va ser la primera vegada que r.m.s. actuava sòl a Girona.
http://1hombre.blogspot.com.es/

 

23 de març de 2017



Ha tornat El Generador d'Ameba a La Cova d'Edicions Tremendes a La Volta de Sant Narcís, Girona, i ho ha fet amb la presentació en directe a la ciutat del darrer treball de Federico Monti, Chemtrails.


Aquest artista argentí forma part de l'escena barcelonina des del 2003, i en els darrers temps també l'hem pogut veure en la seva vessant més sorollista amb el projecte de noise analògic Tuffo.

Ara torna a recuperar els plantejaments sota el seu nom, presentant el seu darrer treball Chemtrails, que podeu escoltar i adquirir en el seu bandcamp.


El seu plantejament Musical es crea a partir d'estructures cícliques que conformen atmosferes minimalistes on la pausa i les baixes freqüències són tractades amb especial condescendència.

Els seus treballs van ser editats des del 2003 al dia d'avui, passant per nombrosos segells discogràfics, Amb-v, Störung, Audiotalaia, Impulsivehabitat, Panospria, Lin Records.

"Crec que en aquests anys Federico Monti s'ha refinat pel seu pas al noise internacional amb diversos dels seus projectes, com Tuffo per exemple, i ha polit els sons que avui aconsegueix a "Chemtrails".Amb cert so elegant de guitarres processades, emparentat amb projectes com Ferran Fages o Donato Wharton, aconsegueix climes ambientals i tensions d'excel·lent estètica i gust.Gairebé ningú pot aconseguir aquesta fusió perfecta d'una vila o platja d'Amèrica Llatina gairebé paradisíaca, ara afectada pels "chemtrails".Ambient de nostàlgia envolta el seu disc, cosa que crec el fa més bell encara ... contaminat pel pas d'un avió. Climes que ens mantenen en intriga.Sense dubtes en aquests 17 anys de la seva estada a Barcelona,
​​amb "Chemtrails" ha perfeccionat els seus drones, sons i passions.El disc és per escoltar-ho tot; molt recomanat sobretot per les freqüències molt fines que utilitza i els sons estranys generats amb la guitarra com a VV.Trencar alguna cosa fràgil, tallar un pètal sense que caigui la flor."
Jorge Castro aka Fisternni.

Alguns moments de l’actuació de Federico Monti. Fotografies de Pau Pumarola.


OCTUBRE - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2016


El Generador -Primera edició-

El Generador ha estat una mostra d'experimentació sonora organitzada
per Ameba A.A.C.C. a La Cova Tremenda de La Volta, sala d'exposicions que acull propostes artístiques que no tenen cabuda als circuits habituals de Girona. Ubicat al soterrani de la V15 a la plaça de l’Assumpció de Girona, La Cova és un espai polivalent pensat especialment per programar exposicions i instal·lacions, concerts de petit format, actuacions performatives, recitals de poesia, etc.


El Generador, la nova aposta d'Ameba per apropar l'experimentació sonora en les seves variades manifestacions al públic gironí, s'ha dut a terme en un espai íntim que ha afavorit el contacte entre artista i públic.


 El Generador s'ha presentat com una proposta mensual, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2016.

El Generador està concebut més que com un espai lúdic, que també, com una jornada d’intercanvi d’idees, conceptes i coneixement entre els que hi han participat i els que hi han assistit, amb l’experimentació sonora de rerefons.







L'espai reduït de La Cova i el local superior són per a El Generador un valor afegit, ja que facilita la relació entre l'artista i el públic, en un ambient íntim que afavoreix un discurs horitzontal entre els assistents i els participants.

Volem agrair a La Volta i a Edicions Tremendes la confiança, i l'oportunitat que ens han donat de programar experimentació sonora a Girona.



15 de desembre de 2016


La tercera i última per el moment sessió d'El Generador es va dur a terme el dijous 15 de desembre a La Cova de La Volta, i va estar protagonitzada per el Front Vinihilista






El Front Vinihilista és un dels grups de dubtosa honestedat que orbita al voltant del Col·lectiu Autonoise.



Neix com un projecte que treballa el vinil com a font sonora, en diferents vessants. Es dedica a la recuperació de material acústic en vinil, per al seu retreball o salvaguarda. Els seus membres recorren els més reputats containers, deixalleries i rastres en recerca de perles oblidades, talls, samples i loops de produccions de dècades passades.
Els hem vist muntar collages amb vinils vells, trencar-ne, enganxar-hi de tot, sembla que últimament el que fan és abusar-ne...

 

El Front Vinihilista amb el presentador Alex Nunes
Autonoise és un col·lectiu basat a Moià, que treballa el reciclatge electrònic, el circuit-bending, i el soroll des del 2005, i que edita els seus treballs des d’un segell de cintes propi.

Des de l’any 2007 la seva feina s’ha centrat en el circuit-bending i el freestyle hacking més artesanal. Sempre interessats en els aires experimentals de la música electrònica, la lutheria catatrònica ha estat una continuació lògica a les seves propostes.



Organitzadors del mini festival Soroll i amb un tape-label propi, el col·lectiu sempre ha escollit la via Do-It-Yourself per als seus projectes, reivindicant el reciclatge electrònic més guerriller i construint un projecte de forta personalitat caòtic-artístic-absurdista, que es tradueix en música, instal·lacions, arts visuals, horts o tallers.




+ info: 
https://frontvinihilista.bandcamp.com/album/the-picnic

http://puaj-ehem.blogspot.com.es/2010/01/adheriu-vos-en-massa-al-front.html 



Podeu escoltar l'audio de la sessió del Front Vinihilista a La Cova de La Volta si feu click AQUÍ!


10 de novembre de 2016


 La segona sessió d'El Generador es va dur a terme el 10 de novembre, sota el títol "Zé Pequeño vs Primo Gabbiano".

Muntant escenari
 

L'espectacle va estar conformat per la projecció d’un documental sota el mateix títol, doble concert per part dels protagonistes d’aquest i la intervenció de l’artista visual VISUAL PAL.

Per aqueta ocassió, El Generador va canviar el seu format.

 



EL DOCUMENTAL:

"Zé Pekeño Vs Primo Gabbiano" de Marian Raméntol.


Documental que explora el llenguatge de dos músics magmàtics d'origens i metodologia diferents, però amb vincles comuns que els uneixen en la foscor. Tretze minuts experimentals per recòrrer escenaris i paisatges sorollistics.
Primera incursió de Marian Raméntol en l'àmbit de l'audiovisual.
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea, ha cursat estudis d' escriptura creativa audivisual sota la direcció del cineasta Samuel Sebastian.

 
+ Info:
http://marianramentol.blogspot.com/
https://www.facebook.com/marian.ramentol


PRIMO GABBIANO
 
Antonio Clavijo Victori és músic i artista visual de Barcelona. Ha estat guitarra i compositor de bandes com ara Inés de Kastro, Nervo Zeleman, (sic), Amigos de las Hogueras, Kinoplatz.
Ara, com a Primo Gabbiano, explora la faceta més experimental de la música amb drone, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. Amb una àmplia experiència en els escenaris, la seva posada en escena és marcadament visual: l’acompanyen els visuals de Visual Pal en un projecte interdisciplinari.








Com a artista visual, ha elaborat el material audiovisual de les diverses bandes on ha participat i una dotzena de curtmetratges.
L’any 2012, la seva exposició de videodansa, Contradansa, va guanyar el Primer premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa.
Les seves peces de vídeo han estat seleccionades en diversos festivals internacionals i mostres. Compagina la seva faceta artística amb la direcció i presentació del programa setmanal de ràdio La moto de Sasha.
L’any 2013 va estrenar la seva primera obra de teatre, Rizomaquistelarva, a l’Antic Teatre de Barcelona. El gust que té per l’acció teatral i el happening l’han portat a musicar performances, lectures poètiques i espectacles de dansa. Té diversos projectes de col·laboració amb músics i artistes de Madrid, EE.UU. i Mèxic.


 
Col·labora assíduament amb projectes artístics que investiguen la intersecció entre la música experimental i altres disciplines. Destaca Polinèsia, amb el poeta Gerard Vilardaga, un projecte de música, poesia i performance guardonat l’any 2014 amb el Premi Tendències.
Ha col·laborat en la programació artística del Konvent.
És també co-organitzador del festival mensual de performance EnAct i del Cicle d’Experiències Diferents, Andròmina.

                                                                                                                                                      
+info: http://primogabbiano.blogspot.com.es/ 




ZÉ PEKEÑO

Cesc Fortuny és músic, cantant i compositor d'origen barceloní. Al 2007 decideix adoptar el nom de Zé Pekeño, en honor al personatge de la pel·lícula "Ciudad de Dios".
Des d’aquesta data, els concerts s'han succeït sense descans. A mig camí entre el harsh noise i el drone, Zé Pekeño experimenta amb sons aspres que es barregen amb atmosferes doom.
Ha publicat 29 àlbums musicals, ha participat en 6 recopilatoris, i ha col·laborat en 5 àlbums d'altres músics.



 


Acompanya a poetes en recitals, presentacions i performances amb els seus treballs de música experimental centrats en l'ús del so fora de context i del soroll com a vehicle transmissor de missatge i sensació.


Desprès de quasi vint anys als escenaris amb la mítica banda "Entropía", Zé Pekeño explora les atmosferes més brutals, en contraposició als sons més psicodèlics o els paisatges més reposats i ambientals.

Ha publicat diversos poemaris, i està i ha estat vinculat a diferents bandes musicals. Ha compartit escenari amb músics i grups tant diversos cóm REE KOHL, Nuclear Assault, Exodus, Mortician, La orquesta del caballo ganador, Krisiun, Grabe, Juan Matos Capote, Les Aus, Vidres a la sang, Syd Barretina, o Alfredo Costa Monteiro entre d'altres.
 

+Info:
https://www.facebook.com/ze.pekeno.noise
http://zepekenodronenoisedoom.blogspot.com




 










13 d'octubre de 2016

 El 13 d'octubre es va dur a terme la primera de les actuacions que es realitzen dins el cicle El Generador que programa Ameba a La Cova de La Volta. La Cova és un espai soterrat al local que Edicions Tremendes tenen dins el projecte La Volta, a la plaça de l'Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona. 




 

En aquesta primera actuació de les tres que conformen El Generador (una cada mes, d'octubre a desembre), ens va visitar Rayo-60.



Rayo-60 és el projecte musical d'Ander Agudo, explorador de sons establert a Barcelona.
La música de Rayo-60 s'ha allunyat de les formes establertes per concentrar-se en la seva capacitat d'evocació.
Cançons basades en el feedback, els drones, el poder de la repetició, la manipulació i el sampling, que deixen espai perquè qui les escolti pugui delimitar els seus contorns.
Un treball d'ambient embolicat en múltiples textures, que convida a tancar els ulls i deixar-se portar.


Ander ha arribat al seu estat artístic actual després d'haver treballat en el camp de les bandes sonores, la producció musical, el disseny de so per a obres de teatre i dansa i la creació d'ambients sonors per a documentals i peces audiovisuals.















 2014/16 han estat uns primers anys plens de concerts importants com el del Sónar2014, el LEM, Nokodek o el Festival Espazio Musica a Còrsega, Itàlia; a més de diferents col·laboracions com la B.S.O. de l'obra de teatre "A House Is Not Home" de la companyia de teatre Ignífuga editat per Edicions Populars, la participació amb una peça musical al "Vinfonies 2014" o la col·laboració en el "Microtopies" de Gràcia Territori Sonor.


Recentment ha editat el seu darrer treball, Los mares de Sonora.
 

"I la perla va entrar a la bonica aigua verda i va caure cap al fons. Les ondulants branques de les algues la cridaven i li feien senyals. Els llums en la seva superfície eren verds i bells. Es va posar en el fons de sorra entre les falgueres aquàtiques. A sobre, la superfície de l'aigua era un mirall verd. I la perla jeia al fons del mar. "(John Steinbeck)

Aquest segon treball realitzat a finals de 2015 és un homenatge molt personal de Rayo-60 al mar.
Com en el seu primer traball, 5 peces sonores que ens conviden a submergir-nos en les profunditats dels diferents oceans que conformen els nostres sentiments.
Mitjançant l'excessiva utilització del LFO del seu sintetitzador Juno-60, la música ens porta per diferents estats emocionals incloent una mena de mareig, com si ens trobéssim sumits en el vaivé de les onades d'un mar imaginari.
 












Un disc que respira una llibertat creativa desbordant i que permet a Rayo-60 experimentar amb noves formes musicals.
Amb títols com La canción de la perla posible, Brujulear o Serpientes de mar, ha estat masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, l’Artwork corre a càrreg d'Helga Juarez i la fotografia és de Juan Agudo Saizar.



https://sonar.es/es/2014/prg/ar/rayo-60_392
https://lemfestival.wordpress.com/tag/rayo-60/
https://rayo-60.bandcamp.com/


L'artista parlant amb el nostre presentador, l'Alex Nunes.






























8 d'octubre de 2016


Ameba Associació Cultural presenta... XVIè Mercat de La Volta (Art km. 0).

Al Mercat de La Volta, del
dissabte 8 d'octubre Ameba va assumir la programació presentant les següents propostes d'associacions i entitats amigues, que van venir a donar-se a conèixer, i a presentar algunes de les seves activitats:

- Per una banda, ens van visitar els amics d'AstroGirona, l'Associació Astronòmica de Girona, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure l'astronomia i la ciència, activa des del 1999. L'Agrupació Astronòmica de Girona compta amb dos observatoris astronòmics preparats amb instrumental de precisió per tal de portar a terme activitats de difusió i de recerca científica. Tots dos són a Llagostera, un al centre i l'altre en un mas proper al poble. L'Agrupació Astronòmica de Girona, com totes les institucions científiques, treballa sobre dues àrees fonamentals i sempre amb una motivació i filosofia que impulsa les seves activitats. Aquesta idea central és que el coneixement només adquireix sentit si podem compartir-lo. I les dues maneres d'aconseguir aquest objectiu de socialitzar el coneixement científic són la recerca i la divulgació.
En aquest sentit, l'Agrupació engega cada any diversos projectes de recerca i observació astronòmica, però també està oberta a altres Ciències i, també i de manera molt especial, a la comunitat científica i acadèmica i al públic en general per tal que, fent servir les seves instal·lacions, observatoris i tècnics, tothom pugui tenir una oportunitat franca i accessible de fer Ciència en primera persona.
 
Veure el Sol com mai l'heu vist, saber com es formen els cràters. AstroGirona ens va propossar com a activitat l'observació solar, i un taller de cràters, a més de portar el seu photocall per a què us enduguessiu un record del mercat!

http://www.astrogirona.com/




- Seguint amb la ciència, vam tenir amb nosaltres un representant del Tecnoateneu de Vilablareix. Arreu del món conceptes com la robòtica educativa, la filosofia maker i els moviments opensource estan cristal·litzant en locals que podem anomenar hackerspaces, hacklabs o bé catalanitzats com a ateneus de tecnologia. Es tracta de punts de trobada on gent amb interès comú per a la tecnologia es reuneix per a investigar, desenvolupar, compartir i crear allò que els agrada. Espais oberts vinculats a la innovació social, on es desperten inquietuds als conciutadans i es comparteix el coneixement.

El Tecnoateneu de Vilablareix, neix de les inquietuds de 4 associacions gironines amb el suport de l'Ajuntament de Vilablareix, totes elles focalitzades en els àmbits tecnològics de: impressores 3D, drones, robòtica educativa, electrònica recreativa, creativitat, etc...

Per aquesta ocasió, ens van oferir un Taller sobre la gravetat, taller on a partir d'un disc de vinil, l'Esteve Farrés va explicar com enviar un satel·lit en òrbita a un altre planeta!



- I de l'espai a la Terra, amb La Maràndula Artesanal. La Maràndula Artesanal és el projecte de salud de la Ida Quintana, dedicada a la Fitoteràpia, la cosmètica natural, la cuina i l'alimentació saludable. L'Ida Quintana promou i ajuda a la consecució d'un estil de vida i uns hàbits saludables a través de l'observació conscient del nostre cos, les seves atencions i una alimentació sana, equilibrada i saludable en consonància amb la nostra naturalesa.

Junt amb la Mònica Anglada, ens van propossar “Què fem amb el paper que ens sobra?”, un taller de paper reciclat, on ens van ensenyar a treballar el paper i transformar-lo en objectes d'artesania. Cistelles, màscares i altres objectes que vau construïr amb el paper de diari; vau fer paper reciclat artesanalment i retallar plantilles per construir objectes divertits.   




- Amenitzant el Mercat, vam comptar amb la presència de Jordi Murillo, més conegut com a J. Savagge, com a selector musical, amb una sessió de dub i ritmes tropicals que ens van recordar l'estiu que ja s'ha escapat. Jordi Murillo és membre d'Ameba i del col·lectiu 25HOMBRES. Amb una àmplia experiència radiofònica, ha estat d.j. i selector musical de les nits menorquines, organitzant i participant en multitud d'esdeveniments sonors i espais musicals, com ara l'Space Invaders o els Dijous Vespre al Casino.


17 de març de 2016 



Primer Encontre Transplanetari from Carolina Cabrerizo on Vimeo.



El 17 de març d'aquest 2016, a partir de les 19 hores a la Sala La Planeta, Ameba Associació Cultural es va complaure a presentar-vos el Primer Encontre Transplanetari!

Un encontre en format cabaret, amb un Mestre de Cerimònies molt especial, i amb més de vint artistes de diverses tendències.

Un espai on van tenir cabuda les arts escèniques, però també les arts plàstiques, la fotografia, la vídeo creació... Vau poder, amb la música com a fil conductor, deixar-vos seduir per poetes, ballarins de dansa butoh, experimentació sonora, màgia i altres propostes en una jornada on la Sala La Planeta va trascendir el seu tarannà per deixar que de la mà d' Ameba Associació Cultural puguessim gaudir d'altres coses que no solen succeir a Girona.


 
PRIMER ENCONTRE TRANSPLANETARI (17/03/2016)

http://amebacultura.blogspot.com.es/2015/12/primer-encontre-transplanetari.html 

Ameba Associació Cultural presenta...

                  el 1r Encontre Transplanetari

                                                                        a la Sala La Planeta!!

 · Gerard Vilardaga · poesia · La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) ·
commedia dell'Arte · Pau Bosk · màgia · Joan Teixidor · audiovisual · L'Ocell · multidisciplinari · Astrid Valmann · audiovisual · Creaciones Invisibles · escultura · Mademoisselle Oui Oui · visuals · Pablo Paz · escenografia · Jordi Homs · Mestre de Cerimònies Operístic · Karo Junco · dansa butoh · Nuria Genebat i Jordi Murillo · fotografia · Oriol Miñarro · audiovisual · Laia Clavé Nadal, Neus Masó, Jordi Dabú i Clara Gispert · poesia, dansa, so i projeccions · Joan Gol i J. Savagge · experimentació sonora i visual · Carlos   Alma · dansa butoh · Hypnagogia · experimentació sonora i visual ·

Karo Junco & Carlos Alma
Neus Masó & Dabú

Gerard Vilardaga
Gerard Vilardaga & projecció Mademoisselle Oui Oui

Janot Carbonell & Marc Ciurana

Alba CAbrera & Jordi Homs

Karo Junko & J. Savagge

Laia Claver, Dabú & Neus Masó

Mademoiselle Oui Oui

L'Ocell

Pao Bosk & voluntaris



Jordi Homs en acció

Ambient a La Planeta
Exposició fotogràfica de Nuria Genebat


Carlos Alma & Karo Junco

Escultura de Creaciones Invisibles
J. Savagge & visuals de Joan Gol


Jordi Homs

Visuals de Mademoisselle Oui Oui

Parada de llibres: Edicions Tremendes, Gerard Vilardaga i Jordi Murillo

Les fotografies son de Manel Bielsa i Josep Burset. Moltes gràcies!








· Gerard Vilardaga · recital poètic / performance
El poeta de Berga Gerard Vilargada ha publicat diversos llibres, entre ells un parell de poemaris: Diumenge i Dimarts (Cejeb i konventzero, 2011 i 2013). Ha voltat per festivals de poesia, recitat en lavabos públics, cridat en bars i pujat sobre els escenaris per llegir poemes sol, amb el grup de Indubtables o amb el projecte de noise Polinèsia.
En el Primer Encontre Transplanetari ens va mostrar dues cares de la seva manera de fer. Una ben nu, a pèl, i l'altra acompanyat del sorollisme de J. Savagge.
El podeu seguir a:
Spotify: Gerard Vilardaga
i veure a:




























· Joan Teixidor · fotografia en projecció audiovisual
Joan Teixidor (Barcelona 1977) és sociòleg i fotògraf. Treballa amb
tècniques argèntiques i dispositius electrònics, amb una molt particular i 
encertada visió que ens parla de l'entorn, de l'underground, del subconscient.
En el Primer Encontre Transplanetari ens va portar una peça anomenada 


”Walk the rain”: 2013. Un audiovisual de la sèrie amb música de  


Víctor Nubla


El viatge del que no se'n va de viatge. 




· L'Ocell · multidisciplinari


Quan la música entra dins un ocell, l'espai queda 


ple d'una dansa i una armonia que no ocupen espai. 


L'Ocell és un espectacle de dansa butoh,
experimentació sonora, cello, veu i dansa i 

percussió, pensat i interpretat per Alba Cabrera, Simon Saura, Domènech 



Surroca, Carlos Ferreras i Jordi Murillo i basat en la cançó de Joan Colomo. 


· Astrid Valmann · audiovisual

 
Astrid Valmann és una video-artista d'Estònia, directora, i guionista de 
varies pel·lícules. Va estudiar a l’Escola Bàltica de Mitjans i Cinema. A 
l’actualitat està treballant en el seu primer film de llarga durada. La peça
presentada ens mostrà escenes documentals sobre una presó a Estònia 



(abans de 1991 
era Rússia) que va estar en actiu des de finals dels anys 
30 fins el 2012. En aquesta presó els diferents criminals 
hi vivien junts, seguien les lleis internes i hi van passar 
fets molt foscos – assassinats entre presos, etc. El seu 
treball és una peça experimental: escenes amb música 
per aportar aquesta energia que ha quedat en el lloc, tot i 
que la presó va ésser clausurada i es van abolir aquest 
tipus d’institucions a Estònia. 

· Oriol Miñarro · fotografia en projecció audiovisual
Nascut a Barcelona el 1974, contacta amb la fotografia el 2008. Comença a 
adquirir coneixements d’aquesta de manera autodidacta. El contacte amb el
carrer el porta a adquirir hàbits, tècniques i un estil propi que, sota el
paraigües de l’evolució, el condueixen cap a un discurs proper a la cultura
visual anglosaxona. Tot i no estar clarament influenciat per cap fotògraf, sent
una especial admiració cap a autors com Anders Petersen, Miron Zownir,
Raimon Depardon, Diane Arbus, entre d’altres, així com per autors espanyols
de la importància de Luis Baylon, Alberto García Álix, Joan Colom.....
L’oportunitat de formar part d’un escenari privilegiat com és el carrer i les
diferents realitats que hi coexisteixen, originen la base de la que neixen
projectes com “Welcome to the barrio”, un compendi de plans informatius que
acaben embastant el que es podria entendre com un “discurs del
subconscient”, un discurs sobre allò sòrdid del ser, sobre tot allò que se’ns 
revel·la en un pla moral. En definitiva, sintetitzar i sustraure d’un entorn com
és el carrer tot aquest codi informatiu, i transformar-lo en imatge, ha sigut la
màxima en la constància de recòrrer l’inframon de la ciutat, l’inframon del
subconscient.
 


“Tot el que veus és, però res és el que et sembla veure”. (Info de Teixirep Press)



La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) · commedia dell'Arte



Aquests dos animals que fan commedia ens van preparar una escena de 


l'Escapí de Molière que ens va fer gaudir del seu Arte.




 · Joan Gol i J. Savagge · experimentació sonora i visual


Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic 


Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que 


a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de 


l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, 


tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les 


seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscinet 


i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a 


través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.


En podeu veure coses a


https://www.behance.net/joangol


https://vimeo.com/146226964


https://www.youtube.com/watch?v=-yt24wmnMeg


http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html



  





A l'Encontre, el veu veure fent de vídeo jockey una part de l'esdeveniment, 


i fent la part visual en una improvisació d'experimentació sonora i visual que 


va fer amb J. Savagge, alter ego de Jordi Murillo, membre d'Ameba i de 


25HOMBRES, qui també va posar els seus sons en vàries intervencions 


d'altres artistes al llarg de la nit.  


Jordi Murillo a.k.a. J. Savagge (Barcelona, 1978). Influenciat de ben aviat per 


les corrents industrials, anti dadaístes i hermètiques, va començar a 


expressar-se a través de l'escriptura. La passió per la fotografia el va fer 


transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en 


so. És a l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a 


l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la 


performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de 


militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes 


de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de 


festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes. Després d'un auto 


exili menorquí d'una dècada, on hi deixa l'Associació Ctrl+Z, retorna a la 


península per instalar-se a Girona.


El podeu seguir als blogs


http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/


http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/


http://25hombres.blogspot.com.es/


http://desconciertos25hombres.blogspot.com.es/


o veure'l amb 25HOMBRES a







  



















· Laia Clavé Nadal, Neus Masó, Jordi Dabú i Clara Gispert · poesia, dansa, 


so i projeccions 




De la mà de Laia Claver com a rapsode, Neus Masó amb dansa 


contemporània, Jordi Dabú amb l’experimentació sonora i Clara Gispert amb 


la part plàstica, el públic va poder submergir-se en una dimensió on les 


paraules depassen la segona dimensió i agafen volum, forma, so i cos; en un 


recorregut emocional pels diferents estats que ens porten al canvi. Un canvi 


que no es possible sense moviment ni moviments.


MOVIMENTS és un espectacle interdisciplinar on poesia, dansa i música fan 


simbiosi entre elles per a fer-nos viatjar en el moviment de les marees.


Basat en textos del primer llibre de la Laia Claver -editat per Edicions 


Tremendes aquesta és una proposta on la poesia transgredeix els límits del 


paper per arribar a la pell i les escates, a la mèdula, als budells, als ulls i a


l’oïda en format de diàleg creatiu i experimentació.





















· Mademoisselle Oui Oui · visuals



Carolina Cabrerizo és una artista multidisciplinària, actriu, filòsofa i artista 
visual que es nodreix de diverses disciplines per generar el seu treball. Sota 
el nom de Mademoiselle Oui Oui o Melanie Wifi, col.labora amb diversos 
artistes, ja sigui realitzant visuals en directe o treballs de videoart, 
acompanyant Djs, músics o realitzant vídeos per companyies de teatre i 
dansa. El seu treball és una deriva visual plena d'atmosferes i paisatges 
suggerents que ens apropen sempre a un món oníric i poètic. Va ser
l'encarregada junt a en Joan Gol de les visuals, fent de vídeo jockey una de 
les meitats de l'Encontre.

Podeu veure'n coses a 

· Hypnagogia · experimentació sonora i visual
HYPNAGOGIA és la unió entre CARLES LÓPEZ músic, productor i Dj barceloní 
que ha desenvolupat la seva feina en més de 40 països i en tot tipus de 
festivals: Sonar (NY), Sziget Festival (Budapeste), Arts Electronica (Linz), 
Red Bull Academy (Oporto), MTV Awards (Belfast)... ha treballat amb 
companyies com La Fura dels Baus, Sol Picó o Sergi Faustino...; i la 
videoartista, actriu i filòsofa CAROLINA CABRERIZO, artista multidisciplinar 
que es nodreix de varies disciplines (analògiques i digitals) per generar el seu 
treball, sensible i estèticament emotiu. Junts generen una deriva sonoro 
visual plena d'atmosferes i paisatges suggerents, sons trencats i imatges 
orgàniques.
 
Hypnagogia és un tànsit entre la vigilia i el 
somni, on música i imatges ens condueixen pel 
món de les al.lucinacions. Misteri, electrònica, i 
estats extrasensorials que caminen per paisatges 
minimalistes, caòtics i plens de textures que ens 
apropen a una dimensió onírica i poètica.
En podeu veure coses a





· Jordi Homs · Mestre de Cerimònies Operístic



Jordi Homs és un Tenor format entre Barcelona i París.


Ha treballat com a tenor solista en diferents companyies de Barcelona, Cuba i 


Sevilla i ha treballat entre d’altres com a solista per P.O.L.S, LA CASA DELS 


MÚSICS, COMPANYIA CARLES SANTOS I GRAN TEATRE DEL LICEU.


Actualment es dedica a la docència i la difusió de la música clàssica.


Ell va ser l'encarregat de fer de Mestre de Cerimònies, presentant les 


diferents actuacions que es van anar succeint i fent de pont entre el públic i 


Ameba, amb el seu particular estil de tenor.



  · Pau Bosk · màgia



I com no podia ser d'una altra manera, en aquest Encontre

també la màgia hi va ser representada, de la mà d'en Pau

Bosk. Pau Bosk és mag. A través dels seus ensomnis, jocs

de mans i prodigis de butxaca convida els espectadors a

defugir la realitat, a contemplar amb uns altres ulls allò

que ens envolta. Joc i reflexió s'uneixen, es fonen sota

l'antiparadigma de la màgia. L'únic secret: la poètica de la

il·lusió.

En podeu veure coses a


  · Creaciones Invisibles · escultura

 

El títol de l'obra és "Ein Hungerkünstler", és el nom d'un relat de Kafka, en català "un artista de la fam". L'objectiu de Kafka era manifestar les misèries relacionades amb la creació artística . Es considerava un escriptor sense feina (ells també són artistes sense feina). El text és la història d'un dejunador professional, un home a qui tancaven en una gàbia i del que exhibien el seu dejuni. L'espectacle consistia a contemplar la fam d'aquesta persona.
El nostre artista de la fam es busca la vida a les escombraries per sobreviure. És el resultat d'una màquina imperfecta, engranatges d'un sistema capitalista oxidat que pot condemnar a l'ostracisme a qualsevol. Herois moderns que tiren endavant les seves famílies com poden ... És una escultura a la pobresa. Aquesta realitzada amb resina de polièster, un material 100 vegades mes barat que el bronze, però ho han policromat imitant a aquest últim (inventant així el bronze empobrit) ... intentant donar-li el mateix aspecte que a les típiques escultures d'alcaldes, polítics o militars que poblen les nostres places i dels quals no en volen saber els mèrits que han realitzat per ser-hi.

· Jordi Murillo · fotografia

Jordi Murillo (Barcelona, 1978). Artista sonor i poeta, Jordi Murillo va entrar en el món de la fotografia l'any 1996. Format com a Tècnic de Laboratori i Tècnic d'Imatge, ha treballat a E.G.M. i a Còpia, i ha realitzat diverses exposicions, com l'exposició Gossos dins el marc de la Primavera Fotogràfica a la galeria Gris de Solsona, i al Si vens cafè de Ciutadella de Menorca. Gestiona el seu propi blog de fotografia, http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/


· Carlos   Alma · dansa butoh


Carlos Ferreras Martín, Ponferrada 1977
Professor de Ioga amb més de deu anys de pràctica amb diferents professors en el Regne Unit i Índia. Investigant noves formes d'exploració corporal el porten a practicar tècniques de corda aèria al Gravity Circus Centre i formes més dinàmiques de ioga com Acroyoga amb Erica Montes. La seva passió per el Japó li descobreix la dansa butoh. En el 2014 participa en el festival Barcelona en Butoh on té l'oportunitat d' estudiar amb Daisuke Yoshimoto. Segueix formant-se en Butoh i treballant en diversos projectes en els quals investiga la relació de la dansa butoh amb altres disciplines artístiques.


· Karo Junco · dansa butoh
Carolina Junco, investigadora del cos i les seves ressonàncies expressives i artístiques ... amb base a tècnica de dansa contemporània i flamenc, en l'actualitat ballarina de dansa Butoh, com a vehicle d'expressió artística i fusió personal.

 · Pablo Paz · escenografia
L'escenògraf Pablo Paz ens donarà un cop de mà assessorant-nos amb l'escenografia de l'espai. 

· Nuria Genebat · fotografia
Nuria Genebat ens va portar l'exposició Retrat del Ladack i ens deixava aquestes paraules que descriuen la seva tasca: "M’agrada fer fotos, ja fa temps que miro de portar una càmera al damunt quan penso que serà interessant. I un viatge al Ladack dóna per molt. Proposo una mirada al lloc i a les persones."




15 de març de 2016

Ens van fer una entrevista al Té de tot de Girona TV! Podeu veure l'entrevista aquÍ!


26 de febrer / 4 de març de 2016

Sistema de Referència Inexistent 
- Mostra d'Experimentació Sonora i Visual-



Amb la idea de tornar a fer de Girona un dels referents de l'experimentació sonora, i també amb la de visibilitzar els artistes que treballen al territori en aquest conjunt de disciplines que conformen el prolífic món de l'experimentació sonora, Ameba Associació Cultural va presentar aquest Sistema de Referència Inexistent; oferint també al públic gironí la possibilitat d'entrar en contacte amb aquesta expressió artística.

Sistema de Referència Inexistent va ser doncs, una mostra d'experimentació sonora i visual, on el vídeo experimental confluí amb diferents vessants de l'experimentació sonora. 

Per aquest esdeveniment, hem comptat amb la participació de cinc artistes o projectes sonors, cadascun d'ells interessat en una variant de l'experimentació sonora diferent de l'altra.

Hem tingut la improvisació de Dabú
, en Neur(o)n amb una actuació a base de drone, seqüenciador modular i paisatge sonor, l'ambientació industrial d' Animoral Animal, el sorollisme de Xavi Lloses Huguet, i el collage sonor entre el radio art i l'industrial de J. Savagge, l'alter ego de Jordi Murillo.
Per la part visual, en Joan Gol, l'Alex Pallí, i el VJ Altered Loopz.

A continuació, ampliem la informació sobre aquests projectes i artistes, amb algunes imatges de la mostra.

Jordi Torruella aka Dabú ( Vilafranca del Penedès) Músic multi-instrumentista, percussionista i productor, i compositor amant de la poesia. Actualment, està cursant estudis universitaris a l’escola de Música Avançada i So de Girona (EUMES) i invertint en el seu propi projecte de música electrònica i poesiaDabú. Ha Compost B.S.O a diferents projectes de curtmetratges, dansa i videodansa. Col·labora en el muntatge i desenvolupament d’instal·lacions efímeres al Festival Sònar i Mira. I ha actuat com a percussionista amb la companyia del coreògraf HofeshSchechter dins el projecte de participació de TA 2015. 
 

Més informació a: Dabuproject.tumblr.com

https://soundcloud.com/dabumusic



Neur(o)n és un tècnic de so sempre interessat en la música electrònica i amb noves maneres de crear sons. Va començar en aquest món a mitjans dels 90 punxant techno i després fent lives a diferents clubs i festivals de les comarques gironines. Més endavant començà la seva veritable afició cap a la música experimental i publica el seu primer àlbum (Planet Fendor) publicat pel segell Inrecs que va presentar al Sonar 2011 i Remor 2011. Després publica el seu segon àlbum (Isolated Drones) per el segell norueg Petroglyphmusic presentant-lo a diversos festivals com el Cau D’orella, Darnius Fest, etc. El seu darrer treball va ser editat a mitjans del 2014, i es tracta d'un split cassette compartit amb Tim Holehouse creant un drone més abstracte i sorollós.

Des de fa un parell d’anys s’està introduint en el món dels sintetitzadors modulars i les gravacions de camp gravant tot tipus de sons i textures per preparar nous directes més dinàmics i així crear el seu nou treball previst per aquest any.



 
VJ Altered Loopz, acompanyant l'actuació de Neur(o)n amb la part visual. 
 

Marc Tràfak, àlies VJ Altered Loopz, és un dissenyador gràfic i artista visual que des de l'any 2007 es dedica a fer projeccions de video en clubs i festivals d'arreu de Catalunya. Format com a dibuixant i dissenyador a l'Escola Massana, va estar durant 4 anys, de resident de la discoteca daliniana Le Rachdingue i més tard a la barcelonina La Cova. Lluny del que representa la música de discoteca, s'interessa també per la part més experimental i de «performance» i se l'ha pogut trobar per festivals com el CEL.AV del Konvent.0 o el FADE de la Cellera de Ter, del qual n'és habitual. Actualment forma part de la companyia de teatre infantil saltenca Companyia Migrasönics, amb la qual preparen un espectacle musical.



J. Savagge, és l'alter ego de Jordi Murillo (Barcelona, 1978). Influenciat de ben aviat per els corrents industrials, anti dadaístes i hermètiques, va començar a expressar-se a través de l'escriptura. La passió per la fotografia el va fer
transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en so. És l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes. 

 



Després d'un auto exili menorquí d'una dècada, on hi deixa l'Associació Ctrl+Z, retorna a la península per instal·lar-se a Girona, on ha ajudat a formar Ameba Associació Cultural.







Joan Gol va ser l'artista encarregat d'acompanyar J. Savagge en la part visual.  
Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscient i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.

En podeu veure coses a







Xavi Lloses Huguet (Lleida 1976), antipianista, compositor, i terrorista sonor. Artista multidimensional eclèctic i polivalent, desenvolupa la seva hiperactivitat per tots els camins que li brinda l'art. Actualment treballa en diversos projectes com ara la peça “Nàufrags” de Lluis Danes estrenada al Mercat de les Flors, “Pianotronic”, per pian i electrònica, o l'espectacular “Nautilus”. Nautilus és una escultura sonora i alhora un instrument interactiu, presentat al Centre d'Art Santa Mònica dins el Festival Eufònic.

Xavi Lloses ha presentat les seves peces i ha participat com a convidat a infinitud de festivals i sales d'art.

http://www.xavilloses.com













Alex Pallí va ser l'encarregat de dur les visuals durant l'actuació d'en Xavi Lloses. Des de 1994 a enguany Alex Pallí ha realitzat 80 exposicions individuals i col·lectives tant en l´àmbit nacional com internacional.
Al 2003 fou escollit per l´exposició “4 talents catalans a Paris”(Maison du Catalogne, París). 
Ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Madrid, Bolonia, París o Londres.
Participant a fires d´art contemporani com Arco(Madrid), Arte Fiera(Bolonia), Art-expo(Barcelona) i ArtBo(Bogotà), SWAB(Barcelona)
Actualment treballa amb n2 Galeria (Barcelona).
Al 2009 va fundà amb un grup

d´artistes el col·lectiu Nubolâris, amb el que intervenen activament en la creació i organització d´esdeveniments culturals. No és aquesta la primera vegada que acompanya en Xavi Lloses a les visuals.

En podeu trobar tota la info sobre el seu treball a http://alexpalli.com/





Animoral Animal és un moviment creatiu que vol reflectir la decadència de la cultura contemporània a través de la «No-música» i altres vessants artístiques. El seu so es basa en la improvisació de música electrònica experimental i veus sintetitzades, tot això conjuntat amb projeccions i l'ús de diferents arts escèniques, les quals intenten mostrar diverses idees o simplement entrellaçar-se amb el so amb la finalitat de crear determinades atmosferes. L'única intenció és introduir a l'espectador i oient en una ambientació temàtica sense cap pretensió ideològica, sense cap intenció de fer reflexionar al receptor, únicament mostrar-se de forma irracional (Animoral) i salvatge (Animal).


La no-Música i Animoral Animal: La interpretació del musical és una ambientació densa, anàrquica, intensa, que pretén crear un estat d'ànim inspirat per un sentiment decadent, sinistre i fins i tot, en alguns moments, irritant.
El projecte és presentat en directe musicalment com una sola peça d'entre 30 i 40 minuts de durada. En aquest temps Animoral Animal desplega i entremescla elements com les bases electròniques, guitarres i baixos elèctrics, teclats, caixes de ritmes i veus matisades amb diferents efectes, creant capes i capes d'atmosferes que van variant en detalls i intensitat segons el que volen representar els músics en aquest mateix instant.
L'estètica Animoral Animal: Les projeccions són la base estètica de Animoral Animal. El seu primer espectacle, «Fàstic mastegat», es basa en una successió d'imatges que són projectades sense cap ordre. D'aquesta manera es poden veure barrejats vídeos de porno amateur, corredors de fons, anuncis típics de tele botiga, competició de culturistes, anuncis de perfums, passis de model, tractament d'allargament de penis, animals en estat de descomposició, etc.

 

Vem comptar amb la presència del tenor Jordi Homs, que va fer de presentador de l'esdeveniment explicant el que hi va succeïr, i en acabar cada actuació conversà breument amb els artistes responsables de cada projecte per tal que ens fessin uns comentaris, tant de la part sonora com de la part visual.


Vem tenim el plaer de comptar amb la presència i el treball de'n Joset Burset com a fotògraf oficial per a la segona part de la Mostra. Podeu seguir el seu treball a www.josepburset.com
 
La mostra va estar amenitzada amb música experimental de so ambient de, entre d'altres, DJAmsia, Einstürzende Neubauten i Dargelos.
 
Esperant que la programació fos del vostre agrad!

Des d'Ameba, convoquem als artistes que treballen amb so i vídeo experimental de la zona de Girona i que estiguin interessats a participar en noves mostres, que es posin en contacte amb nosaltres a través de qualsevol dels mitjans que figuren a la pàgina d'inici del blog.












Gener 2016
Avui han publicat l'entrevista que ens va fer en Xavi Castillón per a la secció de Cultura de El Punt Avui.


La podeu llegir clicant l'imatge de l'Encontre


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/933412-una-ameba-per-revolucionar-la-cultura-gironina.html
  
Desembre 2015
Ja ha sortit el butlletí d'informació semestral del Club Girona Cultura sobre Arts Escèniques, on hi surt referenciat a l'apartat de la Sala La Planeta, l'anunci del Primer Encontre Transplanetari, que organitza Ameba Associació Cultural per al dia dijous 17 de març de 2016.